![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9JnF5ty_cwhw5TwKZij3jTCt3tjdSuMP4s-cH5skjp3Hml7EoCfzoQ2Iy2DNmGcW9KXdqJtZZ58neLC8el9qK25xVyxyTTeDPB4FxJbJNc0aM9Dn0_6rubDlqg_1qv-4kcpLmakg4BWAE/s320/nitaldesert.jpg)
la reconec, aquesta nit eterna.
I sé que posava
màscares de llum, a tothora.
I encenia fanals potents
o espelmes vacil·lants
segons els moments.
I recordo quan semblava
que mai més res
no podria ser avinent i senzill.
Però a cops la llum es fa potent
i no cal encendre fanalets.
I obres els ulls i veus que tant se val.
Que només veure el primer revolt
es suficient perquè la nit no sigui eterna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qui vol mirar pel forat del pany?