La nit eterna

La recordo i també
la reconec, aquesta nit eterna.
I sé que posava
màscares de llum, a tothora.
I encenia fanals potents
o espelmes vacil·lants
segons els moments.

I recordo quan semblava 
que mai més res 
no podria ser avinent i senzill.

Però a cops la llum es fa potent
i no cal encendre  fanalets.
I obres els ulls  i veus que tant se val.

Que només veure el primer revolt
es suficient perquè la nit no sigui eterna.