Si poguessis, podria,
regalar-te el color de les cireres,
la dolçor d'un préssec groc,
l'olor del pa acabat de fer.
Si poguessis, podria,
donar-te el tros de mar que acull la lluna,
l'esquitx del peix que la somia,
l'onada que s'escola entre les pedres.
Si poguessis, podria,
dur-te el cant del pit-roig,
la frescor del matí,
la primera llum del dia.
Si poguessis, podria,
oferir-te una vida.
Aquest és un poema molt bonic, amb imatges precioses i molt dolç.
ResponEliminaA nivell de relfexió personal i psicològica, troboque fa rumiar molt. Perquè aquest "si poguessis, podria" pot tenir lectures molt diverses.
Pot ser un cant d'amor impossible, aleshores és bell. Els amors impossibles sempre tenen alguna cosa de bell. O també pot ser un no saber afrontar una realitat, un no saber com "poder". i reflectir-ho en l'altre, si poguessis, podria. En aquest cas a mi em ve l'impuls de dir a cadascú de nosaltres "si poguéssim, podríem"