![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeHiJmWSi9ev8B56vUDLoZyVn-LHto3uiUnoqIaF3zGodLmKgrVJWtAjyJHLT-KiopOnvwl2dyfPCqHSMgqQg7tMvRYBZ7dzn9LS23YX9-wN_ndetzyZNn-mxyrLp8_BBusG-c0AShcwdd/s400/FullSizeRender-742491.jpg)
Busquem el refugi
de quan érem nins.
Amb quatre o cinc canyes
somriures endins.
El món s'esborrava
o el món era el bosc,
i en mig la cabana,
per seient un roc.
No hi havia passat
no hi havia futur
el moment, salvat,
com l'instant més pur.
Jo ara vull ser
com aquells infants.
i pensar només
el que duc a les mans.