Carrers buits

Recorro carrers buits,

on la vida dorm recollida,

on els silencis trepitgen les fulles,
que avui no corren pel terra empedrat.

Ja no bufa l'aire que ens duia el perfum de la ginesta,

que floria, sota aquell cel de maig,

quan rèiem estirats damunt de l'herba fresca,

i ens sentíem immensament grans.

La font no raja l'aigua que bevíem,

cansats de córrer, de suor amarats,

i l'arbre on vam construir la cabana,

només conserva aquells claus mal clavats.

Miro balcons i finestres tancades,

que eren obertes fa anys, bat a bat,

i em ve el record de rialles a la plaça;

i una oreneta em diu que has marxat.