No s'atura la pluja,
i només a estones trobo recer.
M'aixoplugo.
Trobar per un instant el repòs,
en aquest davallar que inhabilita.
Però a fora no para de ploure.
No hi ha cobert possible amb tanta aigua.
La certesa de saber-la permanent,
incansable, eterna.
Aquesta pluja que no cessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qui vol mirar pel forat del pany?