Aleshores...

Si he de quedar-me

darrere aquest espiell

des d'on em deixen mirar-te...

Si he de veure't tan lluny

sense sentir les onades

ni el vent lleuger que les acosta...

Si ja no puc ser sorra

que acull l'escuma blanca

de la teva revolta...

Aleshores...

em quedaré molt quieta, 

amb els ulls fits a l'horitzó,

fins que el silenci

sigui un tàcit comiat

No vull un altre mar

No vull el mar que m'ofereixes,
estret, distant i limitat.
No vull un mar que no m'esquitxi.
Jo vull tastar la seva sal.

Jo vull el mar que es sent sobre la pell;
el mar que et fa venir un calfred.
Jo vull el mar que ve i se'n va,
i que arrossega.
El mar que acull la lluna en un reflex.

No vull el mar que m'ofereixes, 
darrera un mur de pedra,
que me'l fa tan llunyà.

Si em treus la seva essència,
i no el puc viure lliure,
si em prens, tota la seva immesitat,
de res serveix que em deixis una escletxa,
de res serveix, que el pugui contemplar.

Si em prens el mar com sento que el vull viure,
no vull aprendre a viure un altre mar.



Nota: hem proclamat quin poble volem ser i ara ens demanen que hi renunciem i reinventem la nostra manera de sentir-nos lliures i amb plenitud com a poble? Complicat.