La llum

Desfilen papallones de nit,
damunt el fil de llum que encara em sosté.
S'apropen a la claror que les  atrau i fascina,
volant per assolir, per un instant, la plenitud.
Una vegada i una altra, volar i volar,
i en un d'aquests viatges, acabar;
el cos massa proper al vidre que escalfa,
les fines ales transparents vençudes,
el cos precipitant-se cap el buit.


Jo sóc també,
falena atreta per la llum, que fascina,
la mateixa llum que confon i desorienta,
Inapresa experiència en cada vol,
la mateixa maniobra repetida mil cops,
una vegada i un altra, estimar i estimar,
i en un d'aquests intents, acabar;
la fina pell de l'ànima s'esquinça,
la vida es precipita cap al buit.