dimecres, 20 de juny de 2018

Runa












Em desdibuixo i ja no em reconec.
S'esborra el que sóc,
i no queden colors ni pinzells per fer un nou traç.

Es va desfent tot.
El fang no aguanta el torn ni les mans,
les imprecises formes em silencien.

S'apaga la llum.
La foscor encomana els ulls,
no queda res per veure a l'altre costat.

Marxa.
Aquí ja no hi fas res,
només queda la runa i la misèria.








Cap comentari:

Publica un comentari

Qui vol mirar pel forat del pany?