dimecres, 16 de maig de 2018

Carme















Ets l'onada que arriba a la platja
i que mulla els meus peus,
quan trepitjo la sorra, descalça,
sota un cel ple d'estels.
Ets el peix que salta sobre l'aigua
i em regala el reflex,
de la llum d'un capvespre que anuncia
que ha arribat el bon temps.

Ets la flor primerenca que espera
que se'n vagi l'hivern,
el gust dolç de la fruita que tasta
l'atrevit estornell.
Ets el marge que aguanta la terra
i el romaní que hi creix,
i la font d'aigua fresca que esquitxa;
i la molsa que hi neix.

2 comentaris:

  1. Després de llegir-te (poemes i comentaris) he sentit que és bonic tenir-te. I m'han vingut tot de coses que per mi són molt boniques, com tu.
    I t'he escrit aquest poema que espero que t'agradi.
    Ets onada, i peix i flor primarenca. Ets dolçor i ets marge fort i imprescindible per evitar que la terra s'escapi. Ets l'aroma i el color del romaní. I ets la font on bec i ets la molsa.

    ResponElimina
  2. És un poema preciós, que em fa una mica de vergonya... o potser molta.

    Moltes gràcies, Mònica!!! Tantes coses boniques no sé si m'hi caben en un sol vespre... me les hauré de prendre poc a poc.

    ResponElimina

Qui vol mirar pel forat del pany?