Nàufraga.,
en aquest mar que reconec,
aquest mar que m'acull i que m'ofega,
una vegada i una altra.
Quanta pell més,
deixarà el cos estavellat,
damunt les roques que em tallen?
Afilades puntes de pedra, talment ganivets.
Tornar una vegada i una altra;
per sobreviure,
o per anar morint.
En el desig inconfès d'anar acabant.
No trobar una balisa on aferrar-me,
o trobar només aquella, la de sempre,
la que et permet viure,
la mateixa que et va matant.
Em reconec, jo també nàufraga motles vegades. No sempre.
ResponEliminaHi ha moments de naufragi i moments de salvament i seguretat. Tornaran els bons moments, fins i tot sense cap balisa concreta on aferrar-te.