Poema de les Itineràncies poètiques. Homenatge a Salvador Espriu
pel vell camí
fressat, tan sols un cop.
-Tota la raó tens, estimat Vent,
que savi ets, de tant anar i venir,
i saps i coneixes, de tantes vegades que has fet el camí.
Mira’m a mi,
amb els meus passos marco un destí,
i a mi no em deixen anar i venir.
Tu vas enrere i refàs els passos que vas fer ahir,
si t’equivoques, fas mitjà volta i tornés aquí.
La teva sort, no és la que jo tinc,
una vegada em deixen a mi,
sinó l’encerto he de seguir.
Tu ets un Savi, jo en sóc molt poc.
Miro d’aprendre; tinc un sol cop.