Hi ha terres i mars
i serralades immenses
amb el seu glaç perpetu,
immòbils, ancorades al seu lloc.
No ancoris la teva ànima,
aquest alè lleuger que et fa ser tu.
Si les glaceres poguessin baixar
ben ran de terra,
qui sap si tidrien l'ocasió
de desfer-se entre plors i rialles.
Deixa't lliure per volar
i per fer nèixer flors en tots els temps.
Rere el desglaç, la flor de neu...
Seu en el jardí d'hivern: pensaments, ciclàmens i prímules
t'acompanyaran les hores fosques.
Diàleg que ve d'aquí
i serralades immenses
amb el seu glaç perpetu,
immòbils, ancorades al seu lloc.
No ancoris la teva ànima,
aquest alè lleuger que et fa ser tu.
Si les glaceres poguessin baixar
ben ran de terra,
qui sap si tidrien l'ocasió
de desfer-se entre plors i rialles.
Deixa't lliure per volar
i per fer nèixer flors en tots els temps.
Rere el desglaç, la flor de neu...
Seu en el jardí d'hivern: pensaments, ciclàmens i prímules
t'acompanyaran les hores fosques.
Diàleg que ve d'aquí
Els teus poemes, les teves paraules, les teves imatges, acompanyen les hores fosques i els hi donen llum.
ResponElimina