No necessito oblidar-te.
L'amor ens va estirar,
ens va arrencar del nostre lloc,
per construir un punt de trobada.
Un punt que va ser incert,
com la roda del temps,
com un crit en la fosca,
com passes en un laberint.
Passes que ens allunyaven i ens apropaven
com un batec descompassat.
Ara, quan ja és l'hora del comiat,
et guardo el record, d'un bocí de vida
intensament viscut de clarors i ombres.
D'alegries i tristeses.
Ara, el comiat inevitable es farà bell,
perquè t'he estimat tant
que no necessito oblidar-te.
Pd: seguint el poema T'intuiré
Tant de bo sigui així. Tant de bo no calgui oblidar. Ara fa mal. Tot fa mal. I tot costa molt perquè hi ha un pes aferrat a l'ànima que no s'alleuja.
ResponEliminaPodemos conseguir todo lo que queremos...el punto es querer!!!
ResponEliminaEleguimos el tiempo que el dolor se queda en nosotras, horas, dias, un tiempo o siempre. Cada una es dueña de su felicidad siempre si quiere.
La nuestra felicidad nunca es en mano a lo demas....eliguimos con nuestros pensamientos lo que queremos ser.
El miedo bloquea dentro el dolor, si lo dejamo morir, el dolor marcha.