divendres, 11 de maig de 2018

Foscor


Resultat d'imatges de pollancres tardor
Sento el cant repetit de l'alosa,
i cau la tarda;
i em pesa l'oblit.

Es confonen ombres de pollancre,
amb la foscor,
que m'apaga per dins.

Se m'alenteix el pas amb què camino,
i em sembla,
que no em queden camins.

1 comentari:

  1. Està bé poder escriure que et sembla que no queden camins, perquè és necesari fer-ho i és com ho sents ara mateix. Està bé poder-ho fer i conjurar aquests sentiments amb les paraules. Està bé fer versos de la desesperança i reconèixer-la a fons, per saber com és. Està bé pensar que no hi ha camins encara que no sigui veritat. Els camins hi són... i sé que els trobaràs i que podràs triar si els vols o no.

    ResponElimina

Qui vol mirar pel forat del pany?