divendres, 11 de maig del 2018
Nàufraga
Nàufraga.,
en aquest mar que reconec,
aquest mar que m'acull i que m'ofega,
una vegada i una altra.
Quanta pell més,
deixarà el cos estavellat,
damunt les roques que em tallen?
Afilades puntes de pedra, talment ganivets.
Tornar una vegada i una altra;
per sobreviure,
o per anar morint.
En el desig inconfès d'anar acabant.
No trobar una balisa on aferrar-me,
o trobar només aquella, la de sempre,
la que et permet viure,
la mateixa que et va matant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Em reconec, jo també nàufraga motles vegades. No sempre.
ResponEliminaHi ha moments de naufragi i moments de salvament i seguretat. Tornaran els bons moments, fins i tot sense cap balisa concreta on aferrar-te.