Deixa'm tornar a ser aigua,
i lliscar.La teva pell serà fulla.
Jo resseguiré els contorns.
Els meus dits,
dibuixaran camins nous,
inrecorreguts.
Tu m'acolliràs confiada.
Et portaré la fredor de la pluja,
i l'escalf de la carícia.
I tu marcaràs el destí.
Jo l'emprendré.
I en el descens imparable,
cap a la plenitud d'assolir-te,
hi haurà l'abisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qui vol mirar pel forat del pany?