que esborra les empremtes
creixen els àlbers.
Potser cal perdre's pels camins
dels arbres
i sentir altres melodies.
Que no mori mai l'ànima
que et perduri més enllà
de rendicions
més enllà de les fragilitats
que radicalment aclaparen
temps i espais.
Vora del riu, a l'ombra dels arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qui vol mirar pel forat del pany?