Ara que ni tan sols
soc,
l’esbós de la
meva pròpia imatge,
i mans cansades,
no encerten a enfilar
l’agulla,
amb el transparent
fil,
que hauria de sargir
l’estripada vida.
Ara, voldria no ser
res i a res pertànyer.
I esvair-me,
talment ho fa l’aigua
de la rosada,
damunt la fulla,
quan avança el dia.
Continuaré seguint els teu escrits, Mònica.
ResponEliminaAquest poema és certament corprenedor.Escric impulsivament, ara. Aquí mateix als comentaris... després ja veuré si ho poso en un post o bé ho rectifico.
En aquest moment precís,
quan més vols esvair-te,
no hi ha res més que tu.
Cap més lloc on mirar
que no sigui mirar endins.
No hi ha cap mot ab sentit
sinó el que et surt de l'ànima.
Uns versos com un nou camí.
Com gotes de rosada, que flueixen
lentament per les fulles
per ser aliment i saba
per ser aigua que calma la set.
Si miro endins m'ofego en un plor que no sap sortir.
ResponEliminaPerò la fulla sap que cada matí tindrà el goig de gaudir de la rosada...
ResponEliminaM'endinso en la verdor.
El camp és com un gran mar,
amb infinitat de petites flors,
com les primeres violetes
que escampen arreu la seva olor.
M'assec damunt l'herba.
Tinc les mans xopes de rosada,
de la rosada que brilla
amb els primers raigs de sol,
talment un gran mirall
sortit de l'encanteri d'una fada.
Miro al meu voltant.
Estic sola,
només jo i la natura...
Gràcies per rebrem a casa teva Mònica, té contestat el correu...
ResponEliminaPetonets.