dijous, 21 de juny de 2018

Els nous dies











Reprendré el camí,
en la quietud dels dies després de la tempesta.
Ja no hi ha tràgol, ni onades.
Les últimes, portaren les darreres restes del meu naufragi.
La tramuntana dorm oculta en algun penyassegat.

Les petxines embelleixen la desolada platja.
L'aigua llepa les ferides que dibuixa la sorra.
Escou la sal.

Un peix mort, es deixa gronxar pel pausat moviment de la mar calma,
en un anar i venir que no porta enlloc.
Altres esquitxen amb l'aigua, al seu voltant;
fan, del seu cos, una joguina.
I el mar es tenyeix del contrast entre la mort i la vida.

Construiré un recer de branques arrossegades,
que sigui el refugi d'esperances noves,
i m'asseuré a esperar els nous dies;
resseguiré amb els ulls la pell de l'horitzó que em mira.


Cap comentari:

Publica un comentari

Qui vol mirar pel forat del pany?