Perquè ens cantin els ocells
em penjo nius que els acullin,
i tothom els podrà escoltar.
Poso el cor vora la porta,
per recordar-nos l'amor.
I tinc les flors ran de l'escala
com una medecina de somriures.
Sempre vull que entri claror
per la cortina mig oberta.
Dalt del terrat, els somnis
rere una barana per protegir-los.
Si tu vols, hi pots pujar,
no hi covo somnis inaccessibles.
No has passat per alt ni un detall! Tal com es presenta aquesta casa rosa ve de gust d'entrar-hi i viure-la.
ResponEliminaGràcies una vegada més per les teves aquarel·les.
Es presenta acollidora... per a mi l'acolliment és una cosa bàsica a la vida. Gràcies a tu per la inspiració.
Elimina