dimarts, 12 de setembre del 2017

Cabanya. Disseminat de Campdorà.





































































Farem cabanyes,
com quan érem vailets, 
i fèiem amb les canyes,
porxos sota els estels.



Farem cabanyes,
buscant si queda res,
d'allò que érem,
d'allò,
que somiàvem ser.

2 comentaris:

  1. Té música, aquest poema!

    I també té un contingut important. Jo crec que sempre queda alguna cosa d'allò que érem i també d'allò que somiàvem ser. I no ho hauríem de deixar perdre.

    ResponElimina
  2. La cabanya la van fer aquest estiu no, l'anterior, en Guillem de l'Anna, en Jan i en Guim i alguns amics seus.
    El porxo és d'aquest final d'estiu i és feina només d'en Jan que va passar tota una tarda tallant canyes i construint-la. Treia la força de no sé on. Bé, sí que sé d'on; treia la força del nen que és, amb tota la il·lusió i tota la confiança en ell mateix i en la vida!.

    ResponElimina

Qui vol mirar pel forat del pany?