dijous, 22 de març de 2018

Rierol

Resultat d'imatges de rierols petits


De l’aigua,
que no vaig gosar beure,
en faig mirall,
d’aquesta meva covardia.
D’un desfilar per lleres que eren només escòrrecs,
en l’irreal pretès afany de ser riu.
I desterro de dins meu, el silenciat lament,
el plany,
l’anhel del mar inassolit.
I resto aquí.
Conservo allò que em queda,
rierols escolant-se entre les pedres.

1 comentari:

  1. Una de les coses que m'agrada més de la muntanya i de la natura, i mira que m'agraden totes! són els rierols i torrents i rieres...

    Per tant allò que et queda és una gran riquesa, des de la meva manera de ser i de sentir.

    ResponElimina

Qui vol mirar pel forat del pany?