Camino vora el rierol
i sento com s'escola l'aigua, entre les pedres.
Hi ha el so que m'acompanya sempre
perquè no hi ha cap distància
entre el rierol i jo, i el seu so, avui, és el meu so.
Camí avall, creixo jo, com creix el riu.
Només de saber-lo i saber-me,
recollint fonts i rajolins imperceptibles.
No sents? Ja salta el riu damunt les pedres...
Amb les teves paraules aquest rierol s'ha fet un riu potent, caldrà imitar-lo i recórrer el camí que ens ha de fer créixer.
ResponElimina