tag:blogger.com,1999:blog-8596880314620970699.post3328047348132007737..comments2019-11-02T00:49:44.840+01:00Comments on Pel forat del pany: Aigua de rosadaCarme Rosanashttp://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-8596880314620970699.post-81044375117844368192018-05-13T14:13:48.588+02:002018-05-13T14:13:48.588+02:00Gràcies per rebrem a casa teva Mònica, té contesta...Gràcies per rebrem a casa teva Mònica, té contestat el correu...<br />Petonets.M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8596880314620970699.post-2176078979364689852018-05-10T17:45:50.506+02:002018-05-10T17:45:50.506+02:00Però la fulla sap que cada matí tindrà el goig de ...Però la fulla sap que cada matí tindrà el goig de gaudir de la rosada... <br /><br />M'endinso en la verdor.<br />El camp és com un gran mar,<br />amb infinitat de petites flors,<br />com les primeres violetes<br />que escampen arreu la seva olor.<br /><br />M'assec damunt l'herba.<br />Tinc les mans xopes de rosada,<br />de la rosada que brilla<br />amb els primers raigs de sol,<br />talment un gran mirall<br />sortit de l'encanteri d'una fada.<br /><br />Miro al meu voltant.<br />Estic sola,<br />només jo i la natura...<br />M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8596880314620970699.post-21330251134199109232018-03-21T11:50:11.359+01:002018-03-21T11:50:11.359+01:00Si miro endins m'ofego en un plor que no sap s...Si miro endins m'ofego en un plor que no sap sortir.mònicahttps://www.blogger.com/profile/08220203357391131394noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-8596880314620970699.post-42461691076419532292018-03-21T10:42:11.466+01:002018-03-21T10:42:11.466+01:00Continuaré seguint els teu escrits, Mònica.
Aques...Continuaré seguint els teu escrits, Mònica.<br /><br />Aquest poema és certament corprenedor.Escric impulsivament, ara. Aquí mateix als comentaris... després ja veuré si ho poso en un post o bé ho rectifico.<br /><br />En aquest moment precís,<br />quan més vols esvair-te,<br />no hi ha res més que tu.<br />Cap més lloc on mirar<br />que no sigui mirar endins.<br />No hi ha cap mot ab sentit<br />sinó el que et surt de l'ànima.<br />Uns versos com un nou camí.<br />Com gotes de rosada, que flueixen<br />lentament per les fulles<br />per ser aliment i saba<br />per ser aigua que calma la set.<br /><br /><br /><br /><br />Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.com