A mi no em deixen anar i venir

Poema de les Itineràncies poètiques. Homenatge a Salvador Espriu

-Mira que passes sense saviesa
 pel vell camí
fressat, tan sols un cop.
-Tota la raó tens, estimat Vent,
 que savi ets, de tant anar i venir,
 i saps i coneixes, de tantes vegades que has fet el camí.
 Mira’m a mi,
 amb els meus passos marco un destí,
 i a mi no em deixen anar i venir.
 Tu vas enrere i refàs els passos que vas fer ahir,
 si t’equivoques, fas mitjà volta i tornés aquí.
 La teva sort, no és la que jo tinc,
 una vegada em deixen a mi,
 sinó l’encerto he de seguir.
 Tu ets un Savi, jo en sóc molt poc.
 Miro d’aprendre; tinc un sol cop.