L'evidència

Vull morir en la fredor del desglaç de la neu,
en el darrer raig de sol del dia que vas marxar,
en la pluja que esquitxa el vidre de la teva absència.

Vull morir en l'oreneta que cau del niu massa aviat,
en els terrats del gat que acompanya les meves nits,
en el vol de la papallona que enlaira els colors que no se pintar.

Vull morir en l'onada i en la mar calma,
en l'erosionada roca esculpida pel vent,
en les dunes que amaguen els secrets dels teus peus.

Vull morir, ara, aquí, desaparèixer per sempre,
no tornar a sentir que no hi ets,
no tornar a fer evident l'evidència.