Els colors de foc que m'acompanyen

Sento els colors de la tardor
sobre la meva pell.
I sento el vent, ara suau,
ara potent, que se m'emporta.
Batego al seu ritme
malgrat jo mateixa.
Hi ha un final que s'apropa.
D'oblit i de descans reclòs.
Reposo, ara, sobre la randa més fina
en la fredor de la tardor tan avançada.
Sí, faré una pausa
mentre em durin
els colors de foc que m'acompanyen.
Els viuré com el darrer adéu,
encara bell, cap a aquest món
sovint, el més inhòspit.

Repòs etern

Cansada com estava;

tenyida dels colors que m'anunciaven,

com de proper tenia aquell viatge,

que de retorn em duia a ser per sempre,

de nou, indefinida part del tot que m'acollia;

reposo la tardor,

en aquest llit fet d'aigua i teranyina.

Potser serà l'hivern qui finalment em dugui

a retrobar el descans interromput,

d'aquesta interrompuda, fallida, caiguda.