dijous, 23 d’abril del 2020

Un Arc de Sant Martí màgic

Carta-conte per nenes i nens amb familiars sanitaris 💖💖.
------------


Et volia donar les gràcies, però no sé ben bé com fer-ho.

Et volia explicar un conte, de colors i de llum, dels colors i la llum d"un Arc de Sant Martí 🌈 com els que aquests dies han pintat moltes nenes i nens.
Potser tu, també n'has pintat un.

Volia explicar-te que quan era petita, a mi també em passava,a vegades, que em costava entendre als grans i m'enfadava.
I a vegades, també tenia por 😞.

Un dia vaig agafar una cartulina i hi vaig pintar un Arc de Sant Marti 🌈. Era de colors molt vius.

Vaig demanar al meu germà gran que m'ajudes a enganxar-lo a la paret.
El vam penjar just al costat d'una llum petita que hi havia a la meva habitació i que els meus pares em deixaven encesa quan anava a dormir.
Des del llit, veia el meu Arc de Sant Martí 🌈.
Fins que m'adormia.

Hi havia nits que em costava adormir-me, perquè m'havia enfadat amb el meu pare  perquè no m'havia deixat anar al parc a jugar o m'havia fet menjar peix i llavors, quan era petita, el peix no m'agradava.
Quan m"havia enfadat amb la meva mare perquè s'havia hagut de quedar més estona a la feina i no hi era, també em costava dormir.
I quan veia els meus pares preocupats, també em costava dormir, perquè tenia por.

Per això vaig pintar un Arc de Sant Martí 🌈 i el vaig   penjar a la paret.

I quan estava enfadada o tenia por i no podia dormir, el mirava.
I m'imaginava que m'hi enfilava ✨.

Ho sabies que com més enfadada estava o com més por tenia, més em costava pujar?
Crec que devia ser perquè com més gran era  l'enuig o la por, més pesaven i per això em costava més enfilar amunt l'Arc de Sant Martí  🌈 ,  com quan dus la motxil.la plena de llibres i costa caminar.

Però m'enfilava 💪.

I quan arribava dalt de tot, mirava al.meu voltant i, saps què veia? Tot d'Arcs de Sant Martí 🌈🌈🌈🌈 de colors vius, amb nenes i nens enfilats.
Nenes i nens enfilats que  ja no estaven enfadats, ni  tenien por  😃.

I allà dalt, réiem.
I veiem els adults, els pares i les mares, els professors, els metges, els camioners, els pastissers, els que manen, tots, tots els adults, amunt i avall, atrafegats.
I ens alegraven de ser petits i tenir Arcs de Sant Martí 🌈 on enfilar-nos.

Després, baixàvem, per l'altre costat de l'Arc de Sant Martí 🌈. 
Baixàvem lleugers, perquè la por i l'enuig ja no pesaven, perquè ja no hi eren. Baixàvem rient i cridant com quan baixes per un tobogà del parc 💫💫💫.

Volia escriure't un conte, per donar-te les gràcies. 

Ara sóc en una habitació d'un hospital 🏥. 
No hi ha cap Arc de Sant Martí 🌈 dibuixat que pengi de la paret.
I estic molt enfadada amb aquest virus.
I tinc por.

Em cuiden dones i homes valents 👩🏻‍⚕️ 👨🏿‍⚕️ 👩🏼‍⚕️. Potser algun d'ells és la teva mare o el teu pare o els teus oncles, o la teva germana o el teu germà gran.
Em cuiden mentre tu ets a casa 🏠 i no pots estar amb ells. I no pots sortir.

I potser alguna nit no pots dormir i tens enuig o por, o totes dues coses, perquè no pots estar amb ells perquè estan cuidant-me i curant-me.

Si vols, quan et tornis a enfadar o tinguis por, prova d'enfilar-te a un Arc de Sant Martí 🌈 de colors vius.

I quan arribis a dalt, que sé segur que hi arribaràs, mira a un costat i a l'altre.
Si veus dos nens 👬 que et somriuen molt i et saluden amb la mà  oberta 👋, són els meus fills.
T'estaran donant les gràcies per la teva valentia i la teva generositat ✨✨✨.
Perquè et quedes a casa i deixes que les persones que tu més estimes treballin perquè jo em pugui posar bé i pugui tornar amb ells.

Gràcies, de veritat ❤️❤️.

dimecres, 3 d’octubre del 2018

UN REGAL INVISIBLE



Imagen relacionada

T'embolico un regal invisible,
amb paper de colors d'esperances,
on hi càpiguen tots els desitjos,
i hi trobis l'encert i la màgia.

Un regal invisible que el tinguis,
a l'abast de les mans i de l'ànima,
on hi trobis els somnis que venen,
a la nit, mentre dorms, a buscar-te;
on hi trobis els somnis que arriben,
quan de dia somies desperta.

Un regal invisible que et deixo,
a l'entrada del palau on t'esperen,
tots els anys que desitjo que et quedin,
per seguir obrint regals plens de somnis.
Perquè el guardis al lloc que tu vulguis.
Jo l'envio des del lloc on et guardo.

dijous, 21 de juny del 2018

Els nous dies











Reprendré el camí,
en la quietud dels dies després de la tempesta.
Ja no hi ha tràgol, ni onades.
Les últimes, portaren les darreres restes del meu naufragi.
La tramuntana dorm oculta en algun penyassegat.

Les petxines embelleixen la desolada platja.
L'aigua llepa les ferides que dibuixa la sorra.
Escou la sal.

Un peix mort, es deixa gronxar pel pausat moviment de la mar calma,
en un anar i venir que no porta enlloc.
Altres esquitxen amb l'aigua, al seu voltant;
fan, del seu cos, una joguina.
I el mar es tenyeix del contrast entre la mort i la vida.

Construiré un recer de branques arrossegades,
que sigui el refugi d'esperances noves,
i m'asseuré a esperar els nous dies;
resseguiré amb els ulls la pell de l'horitzó que em mira.


dimecres, 20 de juny del 2018

Entre les runes

No marxis de tu. 
Aquest embolcall de tu 
que ara veus runa, 
tanmateix conté tota la riquesa. 

Entre les runes 
creixeran noves flors 
potser tan lentament 
que destil·laran una nova bellesa.

Runa












Em desdibuixo i ja no em reconec.
S'esborra el que sóc,
i no queden colors ni pinzells per fer un nou traç.

Es va desfent tot.
El fang no aguanta el torn ni les mans,
les imprecises formes em silencien.

S'apaga la llum.
La foscor encomana els ulls,
no queda res per veure a l'altre costat.

Marxa.
Aquí ja no hi fas res,
només queda la runa i la misèria.








Vora del riu


Vora el riu
que esborra les empremtes
creixen els àlbers.
Potser cal perdre's pels camins
dels arbres
i sentir altres melodies.

Que no mori mai l'ànima
que et perduri més enllà 
de rendicions 
més enllà de les fragilitats 
que radicalment aclaparen
temps i espais.
Vora del riu, a l'ombra dels arbres.

Rendició











Emporta't la fràgil empremta de la meva ombra.
Ja només soc això.
Les mans, orfes del teu cos, no saben acariciar.
Els pasos es perden en el camins que no porten enlloc.

Sorda, no m'arriba la melodia dels teus silencis,
i el gust dels teus llavis ja no cobreix els meus.
Absent,
l'olor del moviment del teu cos sobre la meva pell, escampa.

No alçaré els ulls que no poden trobar-te.
I cosiré el dolor del buit immens que m'embolcalla,
amb el fil de la rendició;
que mori el cos, ara que és morta l'ànima.

Morir o viure

Morir d'amor desesperançat
o viure per amor 
de qui més et necessita.

Viure en la pluja que et regalima  pel cos, 
viure en els riures dels infants que t'estimen
viure en el vent que t'esbulla els cabells
viure en el gatet que s'acotxa e la mà, 
viure entre la claror i l'ombra del teu bosc amic.

L'evidència


Vull morir en la fredor del desglaç de la neu,
en el darrer raig de sol del dia que vas marxar,
en la pluja que esquitxa el vidre de la teva absència.

Vull morir en l'oreneta que cau del niu massa aviat,
en els terrats del gat que acompanya les meves nits,
en el vol de la papallona que enlaira els colors que no se pintar.

Vull morir en l'onada i en la mar calma,
en l'erosionada roca esculpida pel vent,
en les dunes que amaguen els secrets dels teus peus.

Vull morir, ara, aquí, desaparèixer per sempre,
no tornar a sentir que no hi ets,
no tornar a fer evident l'evidència.

Vine a trobar-me


Vine a trobar-me,
allà on ens trobàvem sempre,
sota les branques del cirerer
que vetlla els nostres noms.

Vine a trobar-me,
i porta nou el teu somriure d'abans,
les teves històries,
aquelles ganes que tenies d'estimar.

Jo seré allà,
al lloc on vas deixar-me,
amb els ulls que ja coneixes,
i la mirada renovada.

Ens explicarem els camins,
i les petjades,
el temps que ja no tenim,
totes les hores enyorades.

Llegirem en l'altra,
les lliçons que ens falten aprendre,
i podrem respondre, per fi,
la impreguntada pregunta.

diumenge, 10 de juny del 2018

Cendres

Deixa refredar les cendres
i fes com el volcà
que les llença amunt, amunt,
fins a oblidar-les. 

Endins, endins
sempre queda caliu
esperant, pacientment
el moment d'un nou foc.


Cendra




Imprudent.
Remouré les cendres
del foc que ens ha devastat.

L'aire nou arriba a la brasa roent,
alliberada;
el desig irefrenable de seguir cremant.

No trobaràs llenya nova.
No queden troncs,
ni sarments.

Queda el record de la flama,
sostingut en la retina del temps.
L'empremta de l'espurna,
espetegant damunt la pell.

Som cendra.
La gèlida absència,
apaga la brasa roent.

No et sentis captiva

No et sentis captiva de cap rei ni cap senyor,
ni de passadissos secrets, ni de tanques amb flors.

Cal passar l'ombra, i l'obaga i la fosca
per sortir a la llum, 
i poder ser, de nou tu mateixa.
I haver fugit, d'aquest lloc que t'atreu i t'ofega.