Et sostens, fràgil;
l'irreversible destí espera,
pacient.
Un instant més,
t'aferres a mi,
ets part del tot,
i després,
res.
Un instant més.
Si pogués retenir aquest moment;
si te'l pogués fer etern.
Si no arribés, cruel,
el cop de vent,
que vol endur-se el teu últim alè.
Si jo pogués,
ser el fil de vida que et reté,
o ser almenys, el teu llit verd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Qui vol mirar pel forat del pany?