A mi no em deixen anar i venir

Poema de les Itineràncies poètiques. Homenatge a Salvador Espriu

-Mira que passes sense saviesa
 pel vell camí
fressat, tan sols un cop.
-Tota la raó tens, estimat Vent,
 que savi ets, de tant anar i venir,
 i saps i coneixes, de tantes vegades que has fet el camí.
 Mira’m a mi,
 amb els meus passos marco un destí,
 i a mi no em deixen anar i venir.
 Tu vas enrere i refàs els passos que vas fer ahir,
 si t’equivoques, fas mitjà volta i tornés aquí.
 La teva sort, no és la que jo tinc,
 una vegada em deixen a mi,
 sinó l’encerto he de seguir.
 Tu ets un Savi, jo en sóc molt poc.
 Miro d’aprendre; tinc un sol cop.

Em faré terra nova

Oh que cansada estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra.

Aquesta terra de la que estic feta.
Aquest fang, que sóc.
Humit i assecat tantes vegades,
pel pas dels anys.

Sóc terra erosionada,
fang esculpit d’errors i desencerts.

Estic cansada.
De mi.
D’aquesta covardia que em lliga al que tinc, 
al que no vull.

Cansada d’aquesta vellesa, que no és vellesa d’anys.
Terra vella d’il·lusions i d’esperances.

Més tard o d'hora, hauré de resorgir,
i del no res encetaré un nou dia.
D’un grapat de pols, prendre una nova forma,
desenterrant-me, de la invisible llosa que m’atrapa.

Em faré terra nova.Valenta.
Des del coratge, canviaré la meva sort.



Poema de les Itineràncies poètiques, Homenatge a Espriu

No et faci por

No veuràs la fondària

On s’encalma la pluja.

No esperis que l’aigua sigui plàcida,

per conèixer els teus límits.

Aprofita ara.

Sota el ruixat persistent

que cau sobre teu,

nu d’aixopluc,

sota falsos sostres.

No et faci por reconeixe’t.

Com el riu desbordat

que busca saber qui és,

quan baixa amb l’aigua remoguda,

buscant la veritat del mar.

No et faci por aprofundir-te.

Mai trobaràs més claredat

que ara que l’aigua és tèrbola,

i baixen branques i sorra

que s'emporten el que creies i defensaves.

No et faci por desbordar-te.

I desbordat,

deixa que la teva força et porti, lluny.

Potser ets més gran que el llit que acull la teva aigua.

I quan la pluja encalmi, sabràs de llarg,

quanta fondària guardes.

Poema de les Itineràncies poètiques, Homenatge a Salvador Espriu

Molt he estimat i molt estimo encara

Molt he estimat i molt estimo encara

El pas del temps m'ha volgut ensenyar
de quantes formes es pot estimar
I ja no em fa vergonya ni recança
a l'amiga que tinc en la distància
dir-li: T'estimo i dient-ho així de cop
et sento aquí,et sento molt a prop.`

Homenatge a Miquel Martí i Pol a les Itineràncies poètiques