dilluns, 9 d’octubre de 2017

No vull un altre mar






No vull el mar que m'ofereixes,
estret, distant i limitat.
No vull un mar que no m'esquitxi.
Jo vull tastar la seva sal.

Jo vull el mar que es sent sobre la pell;
el mar que et fa venir un calfred.
Jo vull el mar que ve i se'n va,
i que arrossega.
El mar que acull la lluna en un reflex.

No vull el mar que m'ofereixes, 
darrera un mur de pedra,
que me'l fa tan llunyà.

Si em treus la seva essència,
i no el puc viure lliure,
si em prens, tota la seva immesitat,
de res serveix que em deixis una escletxa,
de res serveix, que el pugui contemplar.

Si em prens el mar com sento que el vull viure,
no vull aprendre a viure un altre mar.



Nota: hem proclamat quin poble volem ser i ara ens demanen que hi renunciem i reinventem la nostra manera de sentir-nos lliures i amb plenitud com a poble? Complicat.

1 comentari:

  1. Quan hem vist i hem tastat el mar més bell, el nostre, no hi ha pas manera de conformar-se amb cap altre mar.
    Que difícil!

    ResponElimina

Qui vol mirar pel forat del pany?