Carta-conte per nenes i nens amb familiars sanitaris 💖💖.
------------
Et volia donar les gràcies, però no sé ben bé com fer-ho.
Et volia explicar un conte, de colors i de llum, dels colors i la llum d"un Arc de Sant Martí 🌈 com els que aquests dies han pintat moltes nenes i nens.
Potser tu, també n'has pintat un.
Volia explicar-te que quan era petita, a mi també em passava,a vegades, que em costava entendre als grans i m'enfadava.
I a vegades, també tenia por 😞.
Un dia vaig agafar una cartulina i hi vaig pintar un Arc de Sant Marti 🌈. Era de colors molt vius.
Vaig demanar al meu germà gran que m'ajudes a enganxar-lo a la paret.
El vam penjar just al costat d'una llum petita que hi havia a la meva habitació i que els meus pares em deixaven encesa quan anava a dormir.
Des del llit, veia el meu Arc de Sant Martí 🌈.
Fins que m'adormia.
Hi havia nits que em costava adormir-me, perquè m'havia enfadat amb el meu pare perquè no m'havia deixat anar al parc a jugar o m'havia fet menjar peix i llavors, quan era petita, el peix no m'agradava.
Quan m"havia enfadat amb la meva mare perquè s'havia hagut de quedar més estona a la feina i no hi era, també em costava dormir.
I quan veia els meus pares preocupats, també em costava dormir, perquè tenia por.
Per això vaig pintar un Arc de Sant Martí 🌈 i el vaig penjar a la paret.
I quan estava enfadada o tenia por i no podia dormir, el mirava.
I m'imaginava que m'hi enfilava ✨.
Ho sabies que com més enfadada estava o com més por tenia, més em costava pujar?
Crec que devia ser perquè com més gran era l'enuig o la por, més pesaven i per això em costava més enfilar amunt l'Arc de Sant Martí 🌈 , com quan dus la motxil.la plena de llibres i costa caminar.
Però m'enfilava 💪.
I quan arribava dalt de tot, mirava al.meu voltant i, saps què veia? Tot d'Arcs de Sant Martí 🌈🌈🌈🌈 de colors vius, amb nenes i nens enfilats.
Nenes i nens enfilats que ja no estaven enfadats, ni tenien por 😃.
I allà dalt, réiem.
I veiem els adults, els pares i les mares, els professors, els metges, els camioners, els pastissers, els que manen, tots, tots els adults, amunt i avall, atrafegats.
I ens alegraven de ser petits i tenir Arcs de Sant Martí 🌈 on enfilar-nos.
Després, baixàvem, per l'altre costat de l'Arc de Sant Martí 🌈.
Baixàvem lleugers, perquè la por i l'enuig ja no pesaven, perquè ja no hi eren. Baixàvem rient i cridant com quan baixes per un tobogà del parc 💫💫💫.
Volia escriure't un conte, per donar-te les gràcies.
Ara sóc en una habitació d'un hospital 🏥.
No hi ha cap Arc de Sant Martí 🌈 dibuixat que pengi de la paret.
I estic molt enfadada amb aquest virus.
I tinc por.
Em cuiden dones i homes valents 👩🏻⚕️ 👨🏿⚕️ 👩🏼⚕️. Potser algun d'ells és la teva mare o el teu pare o els teus oncles, o la teva germana o el teu germà gran.
Em cuiden mentre tu ets a casa 🏠 i no pots estar amb ells. I no pots sortir.
I potser alguna nit no pots dormir i tens enuig o por, o totes dues coses, perquè no pots estar amb ells perquè estan cuidant-me i curant-me.
Si vols, quan et tornis a enfadar o tinguis por, prova d'enfilar-te a un Arc de Sant Martí 🌈 de colors vius.
I quan arribis a dalt, que sé segur que hi arribaràs, mira a un costat i a l'altre.
Si veus dos nens 👬 que et somriuen molt i et saluden amb la mà oberta 👋, són els meus fills.
T'estaran donant les gràcies per la teva valentia i la teva generositat ✨✨✨.
Perquè et quedes a casa i deixes que les persones que tu més estimes treballin perquè jo em pugui posar bé i pugui tornar amb ells.
Gràcies, de veritat ❤️❤️.
