No em demanis les flors,
si ja no és primavera.
Si s'emportà els colors,
el vent de la tardor,
els pètals arrencats,
confusos al terra,
bruts del fang fet del plor,
dels aromes que no vas apreciar.
No em demanis ara les flors,
que avui ja no floreixen.
L'hivern etern aquí instal.lat,
ha fet la terra erma,
pel seu pas.
Com tu has deixat,
sobre aquesta ànima,
el glaç perpetu.
Hi ha terres i mars
ResponEliminai serralades immenses
amb el seu glaç perpetu,
immòbils, ancorades al seu lloc.
No ancoris la teva ànima,
aquest alè lleuger que et fa ser tu.
Si les glaceres poguessin baixar
ben ran de terra,
qui sap si tidrien l'ocasió
de desfer-se entre plors i rialles.
Deixa't lliure per volar
i per fer nèixer flors en tots els temps.
Rere el desglaç, la flor de neu...
Seu en el jardí d'hivern: pensaments, ciclàmens i prímules
t'acompanyaran les hores fosques.